Activitat 2. El conte

Les aventures de l'Albert i la seva ment.

No podia més, estava empipat amb tothom... Em vaig despertar a mitja nit, vaig anar a veure aigua i de cop i volta vaig veure per la finestra al meu amic sol, espantat... Em vaig despertar a dia següent i vaig anar a casa seva però no hi havia ningú, així que vaig decidir anar a casa de la meva amiga Floret per parlar si havia vist el Juan. Després de trucar al timbre deu vegades no em va respondre ningú, aleshores vaig decidir trucar als veïns però tampoc responia ningú. Començava a estar preocupat perquè tenia la sensació que el barri estava desert. De sobte vaig sentir... 

Un crit que provenia de la cantonada oest del barri. Jo, mort de por, vaig reunir suficientes forces per anar a mirar que succeïa a la cantonada. Quan vaig arribar-hi i vaig veure que hi havia, em vaig quedar bocabadat. Vaig intentar avançar per la coneguda casa de la Señora Marie, i quan vaig arribar a l'habitció vaig veure un portal al desconegut. Em va costar molt decidir-me però al final vaig aconseguir trasspassar el portal màgic. un cop dins estava desubicat. Em trobava en un partit de futbol de la Premier del 2100. Pel que vaig poder llegir a les pancartes dels animadors, el equip local el Leicester anava guanyant i solament quedava cinc minuts pel final del partit. Llavors em vaig regirar les butxaques i vaig trobar un smatphone d'última generació. Vaig intentar desbloquejar-lo i misteriosament em sabia el codi i les contrasenyes requerides. Mentres intentava descobrir on era, em va saltar una notificaió que m'alertava de que el Leicester estava a 1 minut de guanyar la Premier.

Ja començava a entendre on era, fins que de sobte vaig sentir una veu de fons que em deia: Albert despertat que són i mitja!

Quan em vaig despertar tot era normal, vaig vestir-me i vaig fer les rutines corresponents del mati. Quan em disposava a pujar al bus per emprendre el cami fins l'escola....Em vaig adonar que el conductor em mirava d'una manera..."diferent". Jo extranyat em vaig sorprendre una mica però després vaig fer com si res i vaig continuar el dia tal com em corresponia. Vaig fer les diferents clases del dia i vaig tornar a casa. Despres vaig berenar, vaig fer els deures i m'en vaig anar a la banyera...Quan em vaig posar en remull, em vaig adonar que l'aigua era més verda del color normal. Jo sense preocupar-me em vaig submergir a l'aigua i instantaneament em vaig teletransportar en el que aparentment era un parc d'atraccions. Jo molt extranyat i content alhora, vaig intentar reconeixer la zona on era. Aquesta tasca no em va aportar res de profit ja que com més avançava més ganes tenia de pujar a les atraccions. Era com si alguna força sobrenatural m'atragués...
Em va impresionar una atraccio del parc en concret. Era molt lluminosa i tenia una esfera giratoria en el centre. Com que el parc estava desert i no sabia com funcionaven les atraccions vaig decidir emprendre l'aventura tot sol, quin remei!
Vaig entrar a l'extranya atracció i quan vaig estar just al centre, la força que m'atreia al principi s'havia transformat en una mena de camp del qual no en podia sortir. De repent van començar a apareixer una mena d'esperits que intentaven hipnotitzar-me. Quan vaig assabentar-me de les seves finalitats, vaig tancar els ulls i vaig intentar posar la ment en blanc. Vaig recordar algun lloc on m'agradaria ser-hi i...Magia, em vaig teletransportar a Paris!